Osona

Amb J.Nadal abans de Nadal

  • Actualitzat:
  • Creat:

Article d'opinió de Miquel Ylla, metge cardiòleg jubilat i secretari d'organització del PSC Vic. Publicat avui dilluns, 4 d'octubre de 2021, a El 9 Nou.

Sis plau, no em descobriu, escric d’amagat del vell amic estimat. Els qui heu llegit un dels meus anteriors articles sabreu el significat del que dic: deixo Nenes i cabrits i torno a la política de partits. I això que el company m’ha avisat:  “Tu n’ets l’autor i teves les conseqüències; quan un escriu i manifesta la seva opinió s’exposa a tenir, com es diu ara, haters... El millor premi serà haver anat de cara i amb bona intenció”. Sí, Manel, tens raó, només els vells ho podem fer, ja no ens cal pujar esgraons, i al replà s’hi està tan be!

Ja fa molts dies, el temps passa volant, en aquest mateix diari, us parlava dels meus estimats pares, dels avis i oncles. Recordava fets, patiments, exilis... I us deia que escriure sobre la guerra i el franquisme i no condemnar els que l’acceptaren era, si més no, agosarat; perquè t’exposes a rebre garrotades de les fortes! Afegia que sempre m’agrada dir i escriure el que penso; amb el ben entès que aquest és el meu punt de vista i que el dels altres és ben honorable.

Heus aquí un record. Faltava poc pel Nadal del 2018, era un vespre fred, la petita sala d’actes del 9 Nou s’omplí de gom a gom. Hi donava una conferència en Joaquim Nadal i Farreras (Girona,1948), historiador, catalanista, municipalista, ara socialista independent, Alcalde de Girona, Diputat al Parlament, Conseller del Govern...  Vaig assistir-hi, m’interessava l’home i el seu pensament. Una persona gran —em vaig dir al veure’l—, després al saber que havia nascut, com jo, el 1948, ja no el vaig trobar tan vell! La xerrada em va agradar. M’he allunyat de la política activa, ens digué. I va afegir –cito de memòria–, que així tenia més temps per reflexionar; per dir i escriure el que pensava, tot i que no ho havia pas dit ni  escrit tot el que pensava. Em quedà el desig la de fer-li unes preguntes, però aquell dia no vaig gosar!

L’endemà vaig comprar el seu llibre: Catalunya, mirall trencat (primera edició, novembre 2018, Pòrtic). Han passat més de dos anys i ara el torno a obrir, el tinc ple de notes, i molts dels paràgrafs llueixen el color rosat del retolador. El capítol 4, pàgina 59, està dedicat al franquisme i al postfranquisme.